dimecres, 23 de maig del 2012

Frases William Shakespeare




Sabem el que som, però encara no sabem el que podem arribar a ser. 


De totes les meravelles que he sentit, la major sorpresa em causa és que els homes tinguin por. 

Fortes raons, fan fortes accions. 

No tingueu po a la grandesa, alguns neixen grans, alguns aconsegueixen grandesa, a alguns la grandesa li és imposada hi ha altres la grandesa el queda gran. 

No embrutis la font oon has apagat la teva set. 

Compe amb la foguera que encens contra el teu enemic, no sigui que et cremis a tu mateix. 
 
 

  
  

dilluns, 21 de maig del 2012

Frases de pel·lícules






El dia d'avui no es tornarà a repetir. Viu intensament cada instant. El que no significa esbojarradament, sinó mimant cada situació,escoltant a cada company, intentant realitzar cada somni positiu, examinant-te de l'assignatura fonamental:la FELICITAT. No lamentis haver malgastat egoistament la teva capacitat d'estimar i donar vida
(El club de los poetas muertos)


No permetis que ningú digui que ets incapaç de fer alguna cosa, ni tan sols jo. Si tens un somni, has de conservar-lo. Si vols alguna cosa, surt a buscar-ho, i punt. Saps?, la gent que no aconsegueix aconseguir els seus somnis sol dir-los als altres que tampoc compliran els seus.
(En busca de la felicidad)


Veig molt potencial, però està desaprofitat. Tota una generació treballant en benzineres, servint taules, o sent esclaus oficinistes. La publicitat ens fa desitjar cotxes i robes, tenim feines que odiem per comprar merda que no necessitem. Som els fills maleïts de la història, desarrelats i sense objectius, no hem patit una gran guerra, ni una depressió. La nostra guerra és la guerra espiritual, la nostra gran depressió és la nostra vida. Vam créixer amb la televisió que ens va fer creure que algun dia seríem milionaris,déus del cinema, o estrelles del rock. Però no ho serem, i poc a poc ho entenem, el que fa que estiguem molt cabrejats.
(El club de la lucha)

Tot el que facis a la vida serà insignificant, però és molt important que ho facis, perquè ningú més ho farà. Com quan algú entra a la teva vida i una part de tu diu: No estàs mínimament preparat per això. Però l'altra part diu: Fes-la teva per sempre
(Siempre a tu lado)


Estimar significa no haver de dir mai ho sento.
Els records són més forts
, més dolorosos, ara et trobo al meu llit i descobreixo que ja no hi ets, ara que la música sona a silenci, ara. Et segueixo estimant. I la meva pell ... sempre sap a tu.
(El diario de Noa)


El momento más feliz del día es acompañarte a casa. Es el momento más triste del día cuando te dejo.
(Realment amor)


Los chicos son como los cuartos de baño, o son una mierda o están ocupados.

dilluns, 7 de maig del 2012

La vida no és un merda!


I ella s’ha cansat de tots els altres i ha començat a viure la seva vida un altre cop, a respira de nou, caminar més lent i observar tots els detalls que la naturalesa dona, veure cada color de les ales de les papallones, sentir cada brisa d’aire que l’envolta amb una manta i la fa sentir lliure, escoltar cada batec del cor amb la il·lusió de seguir viva molt més temps. Sentir que ara es viva de veritat, que té els mateixos problemes que sempre, però ara les troba amb una tonteria que pot resoldre en un tres i no res. Que ara pot veure la vida de color rosa.


divendres, 13 d’abril del 2012

Qui entén la vida?


Simplement l'olor de la pluja em recorda a res, sempre em donen ganes de seure al sofà contemplant com s'estampen gota a gota l'aigua que cau sobre la meva finestra, mentre que escolto "Joves eternement-Pol 3.14" i mentre al mateix temps somiar amb les milers de coses que em quedaven per viure, amb que els teus llavis i els meus s'ajuntaven, amb que em deies a cau d'orella t’estimo, amb que arribés al meu mòbil un missatge dient-me que avui complíem un mes. Però se que no passarà, només són desitjos que no es compliran.  O poder si?


dimecres, 11 d’abril del 2012

Que necessites tu?


No em facis creure que el món és una rosa, si només és una enorme cosa, et turmentà, et fot, t’enamora, aquest món enamora, perquè el meu estimat John Lennon va dir una vegada, tot el que necessites és amor i no obstant això l’odi d’un llunàtic sense sentit el va matar a trets i mai li va importar. No vull creure que tot el que necessito és amor si sé que tot el que m’alimenta em destrueix, excepte tu, tan sols estàs fet d’amor sense corrupció i potser amb un toc de perfecció, es que t’estimo i que tu a mi,  però la vida és viure i no estima per existir. 



dilluns, 19 de març del 2012

Juguem a fet i amagar

Expliquen que una vegada es van reunir tots els sentiments i qualitats de l'home. Quan el AVORRIMENT havia badallat per tercera vegada, laLOCURA, com sempre tan boja, els va proposar:
- Juguem a fet i amagar?
La INTRIGA va aixecar la cella intrigada i la CURIOSITAT, sense poder contenir-va preguntar:
- A l'amagatall? ... Què és això?
- És un joc-va explicar LA BOGERIA-en què jo em tapo la cara i començo a comptar un fins a un milió mentre vosaltres us amagueu i quan jo hagi acabat de comptar, el primer de vosaltres que trobi, ocuparà el meu lloc per continuar el joc .
L'ENTUSIASME va ballar secundat per la EUFÒRIA, la ALEGRIA va donar tants salts que va acabar per convèncer la DUBTE, i fins i tot a la APATIA, a la qual mai li interessava res.
Però no tots van voler participar. La VERITAT va preferir no amagar-se, per a què? si al final sempre la trobaven. La SUPÈRBIA va opinar que era un joc molt ximple (en el fons el que li molestava era que la idea no hagués estat d'ella) i laCOBARDÍA preferir no arriscar-se.
- Un, dos, tres ... -Va començar a comptar la BOGERIA.
La primera en amagar va ser la MANDRA, que com sempre, es va deixar caure després de la primera pedra del camí, la FE va pujar al cel i L'ENVEJA es va amagar després de l'ombra del TRIOMF que amb el seu propi esforç, havia aconseguit pujar a la copa de l'arbre més alt.
La Generositat no arribava a amagar-se, cada lloc que trobava li semblava meravellós per a algun dels seus amics ... Un llac cristal · lí?, Ideal per a la BELLESA. El buit d'un arbre?, Perfecte per a la TIMIDESA. ¿El vol de la papallona?, El millor per la VOLUPTUOSITAT. Una ràfega de vent?, Magnífic per la LLIBERTAT. Així, la GENEROSITAT acabar per ocultar-se en un raig de sol. El EGOISME en canvi, va trobar un lloc molt bo des del principi, ventilat i còmode, però només per a ell. La MENTIDA es va amagar al fons dels oceans (mentida, en realitat es va amagar darrere de l'arc de Sant Martí), i la PASSIÓ i el DESIG en el centre dels volcans. El OBLIT, es va oblidar on es va amagar, però això no és l'important.
Quan la BOGERIA comptava 999.999, l'AMOR encara no havia trobat lloc per amagar-se, doncs tots els racons que trobava, estaven ocupats. Fins que va veure un roser i entendrit, va decidir amagar-se entre les seves flors.
- ¡Un milió! - Va comptar la BOGERIA i va començar a buscar.
La primera a aparèixer va ser la mandra, només a tres passos d'una pedra. Després es va escoltar la FE discutint amb Déu al cel sobre Teologia. La PASSIÓ i el DESIG els va sentir en el vibrar dels volcans. Al moment menys pensat va trobar laENVIDIA i, és clar, va poder deduir on estava el TRIOMF. A l'EGOISME no va tenir ni que buscar-lo. Ell solet va sortir disparat del seu amagatall que havia resultat ser un niu de vespes. De tant caminar va sentir sed ia l'acostar-se al llac, va descobrir a la BELLESA. Amb la DUBTE va resultar més fàcil encara, ja que la va trobar asseguda sobre una tanca sense decidir on amagar-se.
Després de caminar una mica més, els va trobar a tots: al TALENT a l'herba fresca, a la ANGOIXA en una fosca cova, a LA MENTIDA DARRERA L'arc de Sant Martí ... (Mentida, si ella era al fons de l'oceà) i fins al OBLIT, que ja se li havia oblidat que estava jugant a fet i amagar. Però l'AMOR no apareixia per cap lloc.
La BOGERIA va buscar darrera de cada arbre, sota cada rierol del planeta, al cim de les muntanyes i quan estava donant-se per vençuda, va veure un roser ple de roses. Va prendre una forqueta i va començar a moure les branques i de sobte un dolorós crit es va escoltar. Les espines havien ferit els ulls a l'AMOR. LaLOCURA no sabia què fer per disculpar-se: va plorar, va pregar, va implorar, va demanar perdó i fins va prometre ser el seu pigall. Des d'aleshores, des que per primera vegada es va jugar a fet i amagar a la Terra:
L'AMOR ÉS CEC I LA BOGERIA SEMPRE L'ACOMPANYA. 

divendres, 16 de març del 2012

Les meves restes....


+ Estas sortint amb el meu ex novio?
-Si , per què? 
+Estic menjant un entrepà, vols les sobres? 

dijous, 15 de març del 2012

Las coses més petites són les més boniques



+ Que et va enamorar d'ella?
-El seu somriure 
+És una mica ridícul enamora-se del seu somriure, no?
- Quan el veigis no... 

Somriures!! :)



El somriure es el millor que tenim en la nostre vida, no deixis que ningú té la prengui, per què és el més macu que tens. 
Deixa que es preguntin, perquè esta rien?

El temps...


El temps és massa lent per a aquells que esperen ... massa ràpid per aquells que temen .... massa llarg per aquells que pateixen.... massa curt per aquells que celebren ... però per aquells que estimen, el temps és etern. 
El temps el passes com TU VOLS.


Els amics falsos no existeixen, si no, falsos que es fan passar per amics




Un amic es aquell que et pregunta mil cops com estàs, peró que no li enteresa per que et coneix i sap que estàs be i quan no, quan vols eta sol o quan necessites desfogar-te amb algú, quan necessites una abrasada o que et digui que ets especial, peró , el teu AMIC també saps quan et te de dir que t’ estàs pesant i que tens que mirar el teu voltat i veure que hi ha gent que t’estima i que els hi estàs fen mal o que també hi ha gent que et necessita, o quan tu fas algú malament ell tu diu a la cara, sap que t’enfadaràs, però li da igual per que ho fa per teu bé.

UN AMIC DE VERITAT ET JUTJA (quan cal) A LA CARA I ET DEFENSA A LES TEVES ESQUENES

dimecres, 14 de març del 2012

Ningú et regalarà res, guanyant-ho


Si vols triomfar, no et quedis mirant l'escala. Comença a pujar,esglaó per esglaó, fins que arribis a dalt.  

*VISITAS* :)