Venedora de somnis
Que vols ser de gran Vanessa?- li va pregunta la seva avià amb una expresió indiferent. Vanessa la mira i pensa durant uns instants... "Veterinària? Sempre m'han agradat els animals...peró no, no em convenç. Abogada? Tinc facilitat de paraules, tinc un caràcter fort i sóc mol testarruda per defendre els meus ideals. M'agrada discutir i l'intercanvi d'ideas... peró no, molts estudien advocacia, jo no vull ser igual els demès. Metge? Seria interessant estudiar el cos humà, peró no penso obrir cap cos, no tinc alma d'assesina... Psicòloga? Potser... serveixo per donar consells i posar-me en el lloc dels demès... Mestra? Ni boiga (bueno boja ja estic). Amb 25 nens cridant al teu costat i Barallant-se per qualsevol tonteria... Obiament no..." Després d'uns moments més de reflexió, estava segurisima de la seva resposta:
-Venedora de somnis- el va deixa amb molt d'orgull.
La seva avià la va mirar amb cara de: " Que diu aquesta boiga?" i va arrufar el nas mentre petites arrugues se li formaven en el front.
-Venedora de somnis? - va pregunta amb impaciència.
- Si avià, venedora de somnis- va dir amb impaciència.
-I per què vol ser venedora de somnis?- la va interrogar seriament.
- No ten has donat de com està la societat d'avui?- li va qüestionar- Ningú creu... Ningú creu amb la màgia... Ningú creu en que els somnis és poden complir... Van perdre la fe, la capacitat de somiar- declarar amb una tristesa sincera- Van caminant pel el carre, i veus a tots caminant amb pas ràpid i ficats en el seu món, amb el cap en un altre lloc, apagats... Ja ningú es posa a somiar com es degut... -continua- Jo vull tornar-los aquella fe, tornar-los la bellesa de somiar, tornar-los la capicitat de creure amb el cor...
Havia una força interior dins la Vanessa que era inimaginable. Ella era només una nena comuna y corrent que volia canviar el món, i per persones així, el món podia arribar a canvia algun dia. LA avià la va mirar maravillada...
- I com penses fer-ho?- va dir-li la seva avià amb gran entusiasme i amb una somriure grabada en el rostre. Pel que sembla l'havia convençut amb el seu monòleg.
No ho se. declara derere un sospir- Potser convencent-los que si tots tanquen els ulls tan sols deu segons i penses en el que més ahelan en el món i lo desitgen amb el cor, allò és complira...
.jpg)
