dilluns, 19 de març del 2012

Juguem a fet i amagar

Expliquen que una vegada es van reunir tots els sentiments i qualitats de l'home. Quan el AVORRIMENT havia badallat per tercera vegada, laLOCURA, com sempre tan boja, els va proposar:
- Juguem a fet i amagar?
La INTRIGA va aixecar la cella intrigada i la CURIOSITAT, sense poder contenir-va preguntar:
- A l'amagatall? ... Què és això?
- És un joc-va explicar LA BOGERIA-en què jo em tapo la cara i començo a comptar un fins a un milió mentre vosaltres us amagueu i quan jo hagi acabat de comptar, el primer de vosaltres que trobi, ocuparà el meu lloc per continuar el joc .
L'ENTUSIASME va ballar secundat per la EUFÒRIA, la ALEGRIA va donar tants salts que va acabar per convèncer la DUBTE, i fins i tot a la APATIA, a la qual mai li interessava res.
Però no tots van voler participar. La VERITAT va preferir no amagar-se, per a què? si al final sempre la trobaven. La SUPÈRBIA va opinar que era un joc molt ximple (en el fons el que li molestava era que la idea no hagués estat d'ella) i laCOBARDÍA preferir no arriscar-se.
- Un, dos, tres ... -Va començar a comptar la BOGERIA.
La primera en amagar va ser la MANDRA, que com sempre, es va deixar caure després de la primera pedra del camí, la FE va pujar al cel i L'ENVEJA es va amagar després de l'ombra del TRIOMF que amb el seu propi esforç, havia aconseguit pujar a la copa de l'arbre més alt.
La Generositat no arribava a amagar-se, cada lloc que trobava li semblava meravellós per a algun dels seus amics ... Un llac cristal · lí?, Ideal per a la BELLESA. El buit d'un arbre?, Perfecte per a la TIMIDESA. ¿El vol de la papallona?, El millor per la VOLUPTUOSITAT. Una ràfega de vent?, Magnífic per la LLIBERTAT. Així, la GENEROSITAT acabar per ocultar-se en un raig de sol. El EGOISME en canvi, va trobar un lloc molt bo des del principi, ventilat i còmode, però només per a ell. La MENTIDA es va amagar al fons dels oceans (mentida, en realitat es va amagar darrere de l'arc de Sant Martí), i la PASSIÓ i el DESIG en el centre dels volcans. El OBLIT, es va oblidar on es va amagar, però això no és l'important.
Quan la BOGERIA comptava 999.999, l'AMOR encara no havia trobat lloc per amagar-se, doncs tots els racons que trobava, estaven ocupats. Fins que va veure un roser i entendrit, va decidir amagar-se entre les seves flors.
- ¡Un milió! - Va comptar la BOGERIA i va començar a buscar.
La primera a aparèixer va ser la mandra, només a tres passos d'una pedra. Després es va escoltar la FE discutint amb Déu al cel sobre Teologia. La PASSIÓ i el DESIG els va sentir en el vibrar dels volcans. Al moment menys pensat va trobar laENVIDIA i, és clar, va poder deduir on estava el TRIOMF. A l'EGOISME no va tenir ni que buscar-lo. Ell solet va sortir disparat del seu amagatall que havia resultat ser un niu de vespes. De tant caminar va sentir sed ia l'acostar-se al llac, va descobrir a la BELLESA. Amb la DUBTE va resultar més fàcil encara, ja que la va trobar asseguda sobre una tanca sense decidir on amagar-se.
Després de caminar una mica més, els va trobar a tots: al TALENT a l'herba fresca, a la ANGOIXA en una fosca cova, a LA MENTIDA DARRERA L'arc de Sant Martí ... (Mentida, si ella era al fons de l'oceà) i fins al OBLIT, que ja se li havia oblidat que estava jugant a fet i amagar. Però l'AMOR no apareixia per cap lloc.
La BOGERIA va buscar darrera de cada arbre, sota cada rierol del planeta, al cim de les muntanyes i quan estava donant-se per vençuda, va veure un roser ple de roses. Va prendre una forqueta i va començar a moure les branques i de sobte un dolorós crit es va escoltar. Les espines havien ferit els ulls a l'AMOR. LaLOCURA no sabia què fer per disculpar-se: va plorar, va pregar, va implorar, va demanar perdó i fins va prometre ser el seu pigall. Des d'aleshores, des que per primera vegada es va jugar a fet i amagar a la Terra:
L'AMOR ÉS CEC I LA BOGERIA SEMPRE L'ACOMPANYA. 

2 comentaris:

*VISITAS* :)